Per fi tenim recollida selectiva de fracció orgànica a Valldoreix. Era una antiga demanda i una necessitat per complir la llei reguladora de residus i les directives comunitàries que hi fan referència.

L’Ajuntament de Sant Cugat, amb la col·laboració de l’EMD de Valldoreix, ha engegat la campanya informativa per a la recollida selectiva de fracció orgànica. Ja era hora, arriben amb dotze anys de retard tot i que des de Valldoreix feia temps que ho demanàvem. Havíem tingut la competència, però ja fa més de vint anys que Sant Cugat la va assumir i no ha estat mai un servei dels que n’hàgim estat satisfets. De tots són conegudes les deficiències d’aquest servei i els problemes que encara hem de patir: pocs contenidors per la recollida selectiva amb llargues distàncies a un gran nombre de domicilis i baixa freqüència de buidatge.

Ens hem de felicitar que comenci la recollida selectiva de residus mantenint el porta a porta, hi ha moltes raons:

Un dels problemes mediambientals més importants és la ingent capacitat de generació de residus, que a la vegada generen un problema de volum pel creixement del nombre d’envasos i de malbaratament de matèries en la mesura que no les valoritzem.

A Sant Cugat, cap de les directives i lleis de residus es complien: es feia una recollida d’escombreries sense fer la separació de la fracció orgànica. Això ara canvia, amb la implantació, en una primera fase, de la recollida domiciliaria de fracció orgànica i restes vegetals toves, per arribar el 2011 a la recollida de totes les fraccions. Complirem, per tant, la normativa vigent, però el que és més important és que a la pràctica començarem a fer una gestió racional dels residus.

Mantenim el sistema porta a porta que actual. Això també era una demanda de Valldoreix, entre d’altres coses per que l’experiència en altres municipis ha demostrat que és el sistema més efi cient en termes de volum separat i de valorització de residus.

Finalment dir que com tots els canvis, plantejarà dificultats d’implantació. Però hem de fer els esforços necessaris per que aquest sistema sigui un èxit més al nostre municipi. Aquesta és una d’aquelles situacions en les que la suma dels esforços i de la responsabilitat individual pot arribar a ser la conquesta d’una fi ta col·lectiva. Això sí, haurem d’estar vigilants per que l’administració faciliti la tasca al ciutadà i ens garanteixi el bon funcionament de tot l’engranatge necessari.

Pablo Alonso Gonzàlez