"La política ha de ser el lloc comú de les persones, ha de ser noble, és esforçada, és el regal del temps propi a la comunitat. Des d’aquest informatiu volem transmetre la bona política, la que mai s’hauria hagut de deixar de fer, volem encantar-vos"

Era el destacat de l’editorial del número 1 d’aquest informatiu. Ara mateix és fa difícil sostenir l’afirmació. Els casos de corrupció oberts, ens indueixen a una negació global i un punt irracional de la política i dels polítics.

Cal fer un esforç de raciocini i mantenir la confiança, per a cada polític corrupte n’hi ha centenars d’honestos, per a cada ajuntament podrit n’hi ha molts amb alcaldes i regidors esforçats per administrar els nostres diners de la millor manera. Lladres n’hi ha a totes les professions, classes socials i partits polítics, però això no converteix els metges, els mestres, els paletes o els fusters en lladres, tampoc als polítics.

Ara bé, confiança sí, fe cega no. Hem de ser exigents, no podem tolerar la corrupció, no podem consentir l’espoli del diner públic en mans de lladres i malfactors, que no polítics. I no n’hi ha prou amb declaracions altisonants dels parlaments, calen accions valentes i decidides. I els ciutadans tenim idees, aquí en teniu algunes.

Eliminar de la llei la prescripció dels delictes econòmics als cinc anys.

Els pressupostos de qualsevol administració són públics, sí, però i la seva execució? els comptes vaja! Que cada organisme públic mantingui al dia un web amb tots el ingressos i despeses: data, concepte, projecte, import, proveïdor. Impossible? I ara! Avui en dia és perfectament possible i sense cap esforç addicional, es tracta, sols, de publicar els comptes que segur que es porten informàticament.

Fer públiques totes i cada una de les transaccions urbanístiques, la trajectòria de compres, requalificacions i recompres de tots els terrenys adquirits per una administració.

Dissenyar un fi nançament municipal adequat, l’estat ha de delegar més pressupost als qui veritablement són propers al ciutadà, s’evitarien formes de finançament forçades i moviments especulatius.

Els partits han de retre comptes del compliment del programes electorals: han d’explicar tant el què han fet com el perquè del que no han fet. Hem de trobar mecanismes electorals que vinculin molt més l’elegit amb l’elector

En definitiva, propostes i idees, potser ingènues i simples, però no per això impossibles.